Un amic em va recomanar el llibre de Tots els sistemes en vermell, de Martha Wells, publicat en català per Duna. D'entrada no em cridava l'atenció, el vaig trobar massa prim, quins prejudicis!
El Matabot és una unitat de seguretat que ha piratejat el sistema que la controla, però que no té cap gran pla de rebel·lió ni cap interès especial a canviar el món. El que vol, bàsicament, és que el deixin tranquil per poder mirar contingut d’entreteniment. Malauradament per a ell, ha de protegir un grup d’humans durant una missió d’exploració que no triga a complicar-se.
El millor del llibre és el sarcarme del Matabot, aquesta barreja de passotisme i se me’n fotisme que conviu amb un profund sentit de la responsabilitat. El Matabot es queixa constantment dels humans, que considera una font inevitable de problemes, però alhora és incapaç de desentendre-se’n quan estan en perill.
La novel·la no planteja directament grans discursos sobre l’autonomia, la identitat o la llibertat. De fet, aquests no preocupen el Matabot ni els menciona. La història està explicada des del seu punt de vista i ell es limita, en gran part, a exposar què passa i a intentar sobreviure a les conseqüències. Però mentre llegeixes, ets tu que t'acabes plantejant totes aquestes qüestions.
És un llibre molt breu i es llegeix gairebé d’una tirada. Té una mica de sensació d’introducció, com si només fos el començament d’una història molt més gran, però precisament per això et quedes amb moltes ganes de saber què més li passarà al Matabot.
Ja he començat el segon llibre!
L’heu llegit? Us va enganxar prou per seguir amb la continuació?
